Tintín 24. Tintín i l'Art-Alfa (Català)

Uns anys després de la publicació de Tintín i els Pícaros, i poc abans del cinquanta aniversari del seu heroi, Hergé tria com a marc del seu següent àlbum el món de l'art contemporani que coneix especialment bé. Hi llança Tintín sense saber molt bé «on el portarà aquesta història». Hergé treballa esporàdicament, desitjant no decebre els seus lectors, però la malaltia l'acapara i aviat el convenç que aquesta aventura mai serà acabada i es convertirà en l'última aventura de Tintín Quan el març de 1983, Hergé abandona definitivament Tintín a la seva sort, confiant a la seva esposa Fanny la cura de guiar el seu petit reporter amb dinamisme però sense concessions, deixa a la seva taula de treball molt més que un projecte però molt menys que un àlbum acabat. Les modificacions, les idees que van sorgint, els dubtes… mostren la gran quantitat de treball i de creació que li esperava encara al mestre per acabar aquesta aventura. Continua havent-hi tantes ganes, tants somnis, tantes pistes que només Hergé hagués pogut explorar!

«Si uns altres reprenguessin Tintín, ho farien potser millor, potser pitjor; però una cosa és segura: ho farien d'una altra manera, i llavors ja no seria Tintín!....» Hergé.